Preguntes freqüents

19 de juny 2015    -   



Hem organitzat quatre grups de qüestions que se plantejan amb freqüència:


A) Sobre la justícia i la conveniència de la RB
   - És just assignar un ingrés a qui no vol treballar de forma remunerada?
   - És just que qui neix ric pugui permetre-se no treballar en tota la seva vida?
   - Que altres treballin i no cobrin no pareix preocupar tant. Això inclou una part important
     del treball social, el domèstic i el voluntari.
   - Hi ha treballs remunerats que causen importants danys (especulació...), mentre altres
     no remunerats reporten grans beneficis a la societat.
   - No pareix que la RB vagi a provocar una retirada massiva del mercat laboral.
   - Si cap esperar una petita retirada dels treballs mal pagats i desagradables.
   - En cas de perdre el treball, quan les promeses de reinserció laboral o de treball sonan a
     mentides piadoses, permetria assegurar el futur més immediat, encara que fos de manera austera.
   - La incondicionalitat de la RB suposaria una extraordinària simplificació del sistema de subsidis.
   - No podem esperar que la RB sigui la solució a tots els problemes socials.

El següent gràfic (d'OXFAM) mostra com evoluciona la desigualtat en pocs anys, els rics són més rics i els pobres més pobres,


L'ONU també considera la desigualtat com una de les 11 categories que proposa dintre de la Ciència de la Sostenibilitat. Aquest projecte s'ha convertit fa uns pocs mesos en un Programa d'Acció Global (PAG) de l'ONU.
Les 11 categories del Programa d'Acció Global


B) Comparació amb els subsidis i amb el treball garantit   - Els subsidis condicionats tenen una gestió administrativa complexa i cara.
   - Els subsidis no prevenen l'exclusió social sinó que la fomentan.
   - Si passar del subsidi d'atur al treball remunerat representa una pèrdua d'ingressos, ens trobam
     agafats dintre d'una trampa de pobresa.
   - La RB es un incentiu a l'ocupació, ja que és compatible amb qualsevol altre ingrés.
   - Els subsidis condicionats estan marcats per l'arbitrarietat.
   - La implantació del Treball Garantit (TG) exigeix molt temps, un elevat pressupost i una
     organització molt complexa per a la seva gestió.
   - El TG entra en competència amb l'empresa privada.
   - El TG pot veure-se interromput o deformat per la alternança en el govern.
   - El TG és compatible amb la RB. S'espera que les dues mesures col·laborin al desenvolupament
     d'una nova consciència social.


La maranya d'ajudes i subsidis pareix pensada per no arribar als seus destinataris


C) Com afectaria la RB a les dones i als joves?
   - Una RB conferiria a bona part de les dones una independència econòmica de la que actualment
     no gaudeixen. El treball domèstic o d'atenció a altres, està ocupat majoritàriament per dones
     (la majoria no remunerades).
   - Amb la RB els joves deixarian de veure-se obligats a acceptar els mals contractes que     actualment molts se veuen obligats a acceptar.
   - Una RB permetria a la població jove emancipar-se de la vivenda familiar amb més facilitat.
   - Els joves concentran els índex més elevats d'atur (50% des de 2012) i de precarietat laboral.


D) Com afectaria la RB a la immigració?
En èpoques de crisi se culpabilitza als immigrants i a les minories d'alguns problemes econòmics. Això no resol els problemes econòmics, però si genera més pobresa i exclusió.
   - És possible que la RB augmenti l'efecte crida, però cal dir que
   - Els sistemes de protecció social clàssics dels països rics, junt a les llibertats polítiques i als altres
     drets socials ja generan avui en dia un important ‘efecte crida’ independent de la RB.
   - No hem d'oblidar que la proposta de la RB te vocació universal (per tota la humanitat).




sense comentaris encara

Publica un comentari a l'entrada