El document següent, "Parlem de Renda Bàsica", és un resum de la proposta de Renda Bàsica Universal defensada per la Xarxa Renda Bàsica, que hem elaborat per donar suport a la nostra tasca de difusió.
Vos podeu baixar el text complet fent clic aquí:
diptic en color,
diptic sense color.
Aquest document està basat en el llibre de Daniel Raventós:
La RB en preguntes y respostes
I també en un article de Raventós (i altres) a sobre
la financiació de la RB
Plataforma Renda Bàsica Mallorca
Juny de 2015
1. Les causes de la desigualtat a Occident
La RB es una de les propostes més serioses para afrontar la desigualtat, però primer necessitam entendre que és i d'on ve aquesta desigualtat. Les causes de la desigualtat a Occident se poden resumir en els quatre punts següents:
- Les grans empreses i els grans bancs han crescut desmesuradament.
- La democràcia està segrestada per l'economia.
- Els beneficis de l'automatització ja no se comparteixen amb els treballadors
- Insisteixen en baixar els salaris a nivells tercermundistes per ser "competitius"
Les conseqüències per al nostre país són desastroses:
- Mai podrem competir amb Bangladesh (sou mínim de 55€/mes)
- Els joves i les dones concentren els índex més elevats d'atur i precarietat.
- Fins i tot amb treball no se surt de la pobresa i la marginació.
- Els polítics (i economistes) no pareixen saber com treure-nos d'aquest pou.
Qualsevol dels que sofreixen aquestes conseqüències entén la urgència de trobar solucions, però a més a més en realitat ens amenacen tres crisis:
- La crisi actual està destruint el teixit laboral i la desigualtat segueix creixent.
- Al darrera ve la crisi de matèries primeres (petroli, coure, or, wolframi...).
- Després tindrem que enfrentar-nos al canvi climàtic generat per el CO2 que generam.
Finalment no hem d'oblidar que la proposta de la RB té vocació universal, desitjable per a tota la població mundial.
2. Què és i què no és la Renda Bàsica
El concepte de Renda Bàsica Universal és el de un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat, independentment de que pugui tenir altres fonts de ingressos, i sense importar amb qui conviu.
- La rebrian tots els ciutadans (de ple dret o residents)
- Seria un dret fonamental, com l'educació o la sanitat.
- Inclòs si no volen treballar, independentment de si ets ric o pobre
- És un ingrés no condicionat a cap nivell de pobresa o de discapacitat.
- És una redistribució de la riquesa que l'economia no ha sabut fer.
- En aquest procés els rics (38%) perden i els pobres (62%) guanyen.
No hem de confondre la RB amb les rentes de inserció i altres subsidis condicionats (SC).
- La percepció de subsidis sempre està condicionada a la verificació dels ingressos rebuts.
- Aquests SC són sempre incompatibles amb qualsevol altre tipus de percepció.
- Els SC no són suficients per a la supervivència (500 € per a una família amb fills).
- Molts ciutadans renuncien a sol·licitar-los per l'estigmatització social que representa.
Tampoc hem de confondre la RB amb els Impostos Negatius (IN) sobre la Renda.
- Els Impostos Negatius (IN) se solen plantejar com estímuls al treball.
- Hisenda retorna als més pobres una quantitat (els dona una ajuda) que depèn (propor-
cionalment) dels seus ingressos. Sense ingressos no hi ha ajuda.
- Per sobre de una determinada quantitat o llindar, els impostos són ja positius.
- Els IN no pretenen eliminar la pobresa, que se considera un estímul per cercar treball.
- Els IN se justifiquen per el deure de treballar, ¡encara que no hi hagi treball!
Així la RB se caracteritza per que preten garantir l'existència material de tota la població, un dret establert a la Constitució i a la declaració de Drets Humans.
3. ¿Com se pot posar en marxa un projecte de RB?
La RB sols se pot realitzar dintre d'un projecte econòmic de govern, ja que s'ha de finançar, s´ha de gestionar, no ha de disparar els preus (inflació), etc.
La proposta de la Xarxa Renda Bàsica és fer-ho a través d'una reforma de la declaració de la renda (IRPF) que consistiría en:
- Se proposa un
tipus impositiu únic (nominal) pròxim al 50% dels ingressos imposables.
- L'estat fa una aportació universal a tots els ciutadans (RB) de 650€/mes (7800€/any).
- Se suprimirian casi totes les exencions actuals.
- No se podrian acumular dues aportacions de l'estat (subsidis, atur, jubilació, etc).
Obtindries sols la major de les dues.
- Se mantindrian totes les superiors a la RB, però desapareixerian les ajudes inferiors.
Pasaria a ser la percepció mínima.
- Dos terços de la població sortirian guanyant amb la reforma i sols el terç més ric
(38% de la població) sortiria perdent.
- Els impostos podrian ser molt menors si se fessin altres reformes tributaries, com els
impostos a les transaccions financeres (ITF o tassa Tobin).
La quantia se fixa a partir de l'umbral de pobresa, que la Unió Europea fixa en el 60% de la renda mitjana de l'àrea geogràfica considerada.
Països com Suïssa, Dubai, Alaska o Mèxic-DF s'han
plantejat o han provat diferents versions de RB incondicional (encara que no universal).
Per tal d'evitar la inflació, l'aplicació de
la reforma del IRPF hauria de ser progressiva, la qual cosa se podria fer por grups d'edat (començar per joves i jubilats) o començar per quantitats (RB) menors.
Exemple: Un treballador que tingués un salari de 2000€ (brut) pagaria uns 1000€ de
impostos, però rebria 650€ de RB, per tant la declaració de la renda li sortiria a pagar.
Els seus impostos pujarian a 350 €, que representan un 17,5% del seu salari.
Encara així seria menys del que pagava abans (sense RB).
A partir d'uns 2600 € (bruts) els impostos començarian a ser majors que abans.
4. Preguntes freqüents sobre la RB
La proposta de la RB sol sofrir un bon número de resistències intelectuals, unes de natura ètica, altres econòmicas, etc.
A) Sobre la justícia i la conveniència de la RB
- És just assignar un ingrés a qui no vol treballar de forma remunerada?
- És just que qui neix ric pugui permetre-se no treballar en tota la seva vida?
- Que
altres treballin i no cobrin no pareix preocupar tant. Això inclou una part important
del treball social, el domèstic i el voluntari.
- Hi ha
treballs remunerats que causen importants danys (especulació...), mentre altres
no remunerats reporten grans beneficis a la societat.
- No pareix que la RB vagi a provocar una retirada massiva del mercat laboral.
- Si cap esperar una petita retirada dels treballs mal pagats i desagradables.
- En cas de perdre el treball, quan les promeses de reinserció laboral o de treball sonan a
mentides piadoses, permetria assegurar el futur més immediat, encara que fos de manera austera.
- La incondicionalitat de la RB suposaria una extraordinària
simplificació del sistema de subsidis.
- No podem esperar que la RB sigui la solució a tots els problemes socials.
B) Comparació amb els subsidis i amb el treball garantit
- Els subsidis condicionats tenen una
gestió administrativa complexa i cara.
- Els subsidis no prevenen l'exclusió social sinó que la fomentan.
- Si passar del subsidi d'atur al treball remunerat representa una pèrdua d'ingressos, ens trobam
agafats dintre d'una
trampa de pobresa.
- La RB es un incentiu a l'ocupació, ja que és compatible amb qualsevol altre ingrés.
- Els subsidis condicionats estan marcats per l'arbitrarietat.
- La implantació del Treball Garantit (TG) exigeix molt temps, un elevat pressupost i una
organització molt complexa per a la seva gestió.
- El TG entra en competència amb l'empresa privada.
- El TG pot veure-se interromput o deformat per la alternança en el govern.
- El
TG és compatible amb la RB. S'espera que les dues mesures col·laborin al desenvolupament
d'una nova consciència social.
C) Com afectaria la RB a les dones i als joves?
- Una RB donaria a bona part de les dones una independència econòmica de la que actualment
no gaudeixen. El
treball domèstic o d'atenció a altres, està ocupat majoritàriament per dones
(la majoria no remunerades).
- Amb la RB els joves deixarian de veure's obligats a acceptar els mals contractes que
actualment molts se veuen obligats a acceptar.
- Una RB permetria a la població jove emancipar-se de la vivenda familiar amb més facilitat.
- Els joves concentran els índex més elevats d'atur (50% des de 2012) i de precarietat laboral.
D) Com afectaria la RB a la immigració?
En èpoques de crisi se culpabilitza als immigrants i a les minories d'alguns problemes econòmics. Això no resol els problemes econòmics, però si genera més pobresa i exclusió.
- És possible que la RB augmenti l'efecte crida, però cal dir que
- Els sistemes de protecció social clàssics dels països rics, junt a les llibertats polítiques i als altres
drets socials ja generan avui en dia un important ‘efecte crida’ independent de la RB.
- No hem d'oblidar que la proposta de la RB té vocació universal (per tota la humanitat).
