Per què una Renda Bàsica?

30 de juny 2015    -    0 comentarios


L'economia ha escollit un camí fàcil d'entendre: produir més, millor i més barat. Serà discutible, però sona bé.
La conseqüència immediata no sona tan bé: tot el que dificulti aquest camí s'ha d'eliminar, i tot el que ho afavoreixi s'ha d'impulsar.
Això se tradueix en tres regles pràctiques que ens estan matant:

Regla 1: s'han d'automatitzar tots els processos productius (encara que això destrueixi tots els llocs de treball),
Regla 2: s'ha d'abaratir la ma d'obra (encara que això mati de fam a tota la humanitat)
Regla 3tot lo que no sigui productiu s'ha d'eliminar (sanitat, subsidi d'atur, jubilacions, serveis socials, etc).

Es el fonamentalisme econòmic (també conegut com economia neoliberal) i mata de veritat. És la conseqüència inevitable de posar a l'home al servei de l'economia en lloc de a l'enrevés.

Què és la Renda Bàsica?

Si acceptem que l'economia ha de garantir l'existència material de tota la població, a llarg termini resulta inevitable incorporar una RB o algun ingrés similar:

El concepte de Renda Bàsica és el d'un ings pagat per l'estat a cada membre de ple dret de la societat, independentment de que pugui tenir altres fonts d'ingressos, i sense importar amb qui convisqui.

Existeixen dues propostes principals per dur-la a la pràctica.

1a proposta, de la Xarxa Renda Bàsica, centrada en l'individu:
Cada adult rebria 650 €/mes y
per cada nin rebrien uns 200 €/mes. 

En aquesta un matrimoni sense fills rebria 1300 €/mes (650+650), i un matrimoni amb dos fills 1700 €/mes (650+650+200+200).  

2a proposta, defensada per el Cercle Podem-RB, centrada en la llar (vivienda compartida):
Cada adult rebria 325 €/mes,
per cada nin (16) rebrien uns 200 €/mes
cada llar rebria altres 325 €/mes.

En aquesta un matrimoni sense fills rebria 975 €/mes (325+325+325), i un matrimoni amb dos fills 1375 €/mes (325+325+200+200+325).  
En ambdós casos seria un dret fonamental (com l'educació o la sanitat) que tindria com a finalitat la redistribució de la riquesa i la reducció de la desigualtat.

Més informació

Web de la Plataforma Renda Bàsica Mallorca:  http://rendabasicamallorca.blogspot.com
Web de la Xarxa Renda Bàsica:  http://www.redrentabasica.org
Web de la revista “Sin Permiso”:  http://www.sinpermiso.info
Llibre de D. Raventós sobre la Renda Bàsica:  http://www.bin-italia.org/UP/pubb/RBcastella.pdf
Article sobre financiació (Raventós i altres):  www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/rbuesp.pdf
Proposta del Cercle Podem-RB: http://goo.gl/SuW9OT



Seguir llegint...

Preguntes freqüents

19 de juny 2015    -    0 comentarios



Hem organitzat quatre grups de qüestions que se plantejan amb freqüència:


A) Sobre la justícia i la conveniència de la RB
   - És just assignar un ingrés a qui no vol treballar de forma remunerada?
   - És just que qui neix ric pugui permetre-se no treballar en tota la seva vida?
   - Que altres treballin i no cobrin no pareix preocupar tant. Això inclou una part important
     del treball social, el domèstic i el voluntari.
   - Hi ha treballs remunerats que causen importants danys (especulació...), mentre altres
     no remunerats reporten grans beneficis a la societat.
   - No pareix que la RB vagi a provocar una retirada massiva del mercat laboral.
   - Si cap esperar una petita retirada dels treballs mal pagats i desagradables.
   - En cas de perdre el treball, quan les promeses de reinserció laboral o de treball sonan a
     mentides piadoses, permetria assegurar el futur més immediat, encara que fos de manera austera.
   - La incondicionalitat de la RB suposaria una extraordinària simplificació del sistema de subsidis.
   - No podem esperar que la RB sigui la solució a tots els problemes socials.

El següent gràfic (d'OXFAM) mostra com evoluciona la desigualtat en pocs anys, els rics són més rics i els pobres més pobres,


L'ONU també considera la desigualtat com una de les 11 categories que proposa dintre de la Ciència de la Sostenibilitat. Aquest projecte s'ha convertit fa uns pocs mesos en un Programa d'Acció Global (PAG) de l'ONU.
Les 11 categories del Programa d'Acció Global


B) Comparació amb els subsidis i amb el treball garantit   - Els subsidis condicionats tenen una gestió administrativa complexa i cara.
   - Els subsidis no prevenen l'exclusió social sinó que la fomentan.
   - Si passar del subsidi d'atur al treball remunerat representa una pèrdua d'ingressos, ens trobam
     agafats dintre d'una trampa de pobresa.
   - La RB es un incentiu a l'ocupació, ja que és compatible amb qualsevol altre ingrés.
   - Els subsidis condicionats estan marcats per l'arbitrarietat.
   - La implantació del Treball Garantit (TG) exigeix molt temps, un elevat pressupost i una
     organització molt complexa per a la seva gestió.
   - El TG entra en competència amb l'empresa privada.
   - El TG pot veure-se interromput o deformat per la alternança en el govern.
   - El TG és compatible amb la RB. S'espera que les dues mesures col·laborin al desenvolupament
     d'una nova consciència social.


La maranya d'ajudes i subsidis pareix pensada per no arribar als seus destinataris


C) Com afectaria la RB a les dones i als joves?
   - Una RB conferiria a bona part de les dones una independència econòmica de la que actualment
     no gaudeixen. El treball domèstic o d'atenció a altres, està ocupat majoritàriament per dones
     (la majoria no remunerades).
   - Amb la RB els joves deixarian de veure-se obligats a acceptar els mals contractes que     actualment molts se veuen obligats a acceptar.
   - Una RB permetria a la població jove emancipar-se de la vivenda familiar amb més facilitat.
   - Els joves concentran els índex més elevats d'atur (50% des de 2012) i de precarietat laboral.


D) Com afectaria la RB a la immigració?
En èpoques de crisi se culpabilitza als immigrants i a les minories d'alguns problemes econòmics. Això no resol els problemes econòmics, però si genera més pobresa i exclusió.
   - És possible que la RB augmenti l'efecte crida, però cal dir que
   - Els sistemes de protecció social clàssics dels països rics, junt a les llibertats polítiques i als altres
     drets socials ja generan avui en dia un important ‘efecte crida’ independent de la RB.
   - No hem d'oblidar que la proposta de la RB te vocació universal (per tota la humanitat).




Seguir llegint...

Financiació de la RB

    -    0 comentarios


A internet podeu trobar un resum de l'estudi fet per Arcarons, Domènech, Raventós i Torrens a sobre la financiació de la Renda Bàsica (RB). De moment sols s'ha publicat un resum, però hi podeu trobar molt detalls de com s'ha fet i de com se reparteixen les càrregues entre la població.

La pregunta fonamental: Com se paga o qui paga la Renda Bàsica?

A la proposta de la Xarxa Renda Bàsica la financiació se fa a través de una reforma del IRPF, i evidentment els més rics (38%) surten perdent.
El document definitiu encara no s'ha publicat, però per fer-nos una idea la situació se podria resumir al gràfics següents:
Distribució de salaris abans i després de la aplicació de la RB

Encara que el millor resum són les taules següents (del mateix treball):


Hem afegit, a títol d'exemple, els càlculs aproximats del canvis que la RB produeixen a sobre l'IRPF de alguns sous concrets. No són càlculs confiables, ja que sols són aproximacions fetes amb la finalitat "didàctica" de poder entendre el procés de càlcul del nou IRPF amb Renda Bàsica.
Donat un salari, per exemple 2000 €, si actualment te un tipus del 18% hauria de pagar uns impostos de uns 360 €. Tot això deixa un sou net de uns 1640 € al mes.
Ara recalculam amb la RB. Donat que tots els ciutadans paguen un "impost brut" de un 50%, al nostre ciutadà li correspon pagar 1000 €, però l'estat li dona una RB de 650 €, per tant l'impost net a pagar és de 1000-650=350 € i li queda un sou net de 1650 €, per tant, a pesar de tributar un 50%, surt guanyant uns 10 € respecte al sistema antic (sense RB).
Segons l'estudi de la Xarxa Renda Bàsica, tots els que cobrin més de uns 2600 € bruts sortiran perdent ja alguna petita quantitat. I els salaris més grans (aquí hem posat 6000 € com exemple) poden arribar a perdre quantitats grans (a l'exemple de 6000 € perd uns 430 €).




Seguir llegint...

Desigualtat

    -    0 comentarios

La desigualtat a occident segueix creixent, i no sembla que polítics ni economistes tinguin cap solució. Hi ha unes causes clares per aquesta situació:

        1) Automatització de la producció des dels anys '70
Després de la Segona Guerra Mundial Estats Units era el líder econòmic, però els rics pagaven més d'un 80% d'impostos i l'estat tenia un poder econòmic molt important. Era l'estat del benestar.
Per aquella època apareixen al mercat els productes de Japó, Corea, Hong-Kong, Taiwan, etc, que imitaven els productes americans amb preus molt baixos. Occident inverteix molt per modernitzar les fàbriques, per fer productes millors, més ben acabats... per poder competir amb els orientals.
A aquella època la publicitat fomenta les modes, les marques, crea noves necessitats i acaba fomentant la obsolescència i el consum creixent, més enllà de les necessitats (consumisme).

        2) Sous estancats des dels anys '70
Aquest mon més internacionalitzat se fa més competitiu i les empreses volen recuperar els diners invertits en automatització, de manera que aquests progressos deixen de repercutir en els salaris dels treballadors i els sous s'estanquen.
A pesar de que l'automatització destruïa molts de llocs de treball, les noves tecnologies obrian nous mercats i generaven nous llocs de treball, però les empreses deixaren de compartir els beneficis amb els treballadors, entrant a una escala de competitivitat (reducció de preus) internacional molt forta.
Al següent gràfic podeu veure com la productivitat va seguir creixent, però els sous se varen estancar i han seguit així des de llavors. Veieu el vídeo titulat "Desigualtat per a tots"

Estancament dels sous, no de la productivitat (Robert Reich)

        3) Liberalització de l'economia i les finances des dels '80
Amb l'arribada dels '80 els poders econòmics varen agafar la paella pel mànec i començaren a lluitar activament pels seus drets. Ronald Reagan a USA i Margareth Thatcher a UK impulsaren polítiques molt agressives contra les organitzacions dels treballadors, reduccions dràstiques de les despeses i serveis de l'estat (a USA varen augmentar sols les despeses militars), reduccions d'impostos a les empreses i als rics (a USA passaren del 70% al 28% nominals) i liberalització dels mercats financers.
Evolució de l'índex de GINI (desigualtat)

El PIB va augmentar considerablement i va crear molts llocs de treball, però la pobresa no va disminuir, ja que els més pobres se varen veure molt perjudicats.
¡Comença el creixement de la desigualtat!

Reducció dels impostos (Reagan als '80)

        4) Deslocalització de la producció des dels anys '80 ?
A poc a poc la majoria de grans empreses (a Espanya les més importants: automòbil, tèxtil, calçat, pell...) desplacen gran part de la producció a dels serveis a altres països amb mà d'obra més barata, normativa laboral més flexible (menys seguretat, jornades més llargues, menys carrega social...) i menys restriccions ambientals (contaminació d'aigües, aire, terres...).
Als anys '90 aquest desplaçament va ser massiu, de gaire bé tots les grans empreses occidentals.
Amb això s'aconsegueix reduir costos i abaratir els productes. Com a consumidors ho rebérem bé, i amb els mateixos sous podíem dur una vida millor.

  
        5) Globalització dels mercats i dels diners
L'objectiu de tot l'anterior és clarament continuar augmentant la productivitat i els beneficis dels inversors. La llibertat de moviments dels capitals i les empreses (globalització) és sols la darrera passa.


La desigualtat creixent (Saez i Piketty, reproducció de Robert Reich)

Està clar que els grans beneficis dels rics (un 1% acumula un 23% del PIB) no poden créixer indefinidament sense fer mal a l'estructura productiva i a la societat. Per això se varen crear les limitacions als anys '30, i per això ara està clar que no s'havien d'haver liberalitzat.
Hi hem de posar remei!


Desigualtat creixent

La desigualtat a occident (i a Espanya) està directament relacionada amb la destrucció de llocs de treball, amb la reducció dels serveis socials i amb la reducció dels salaris. 
De tots aquests problemes ens volem fitxar ara amb un, l'automatització dels llocs de treball, ja que un estudi de la Universitat d'Oxford del 2013, pronostica la desaparició de un 47% dels llocs de treball a USA en uns pocs decennis per el simple procés de la automatització de les feines. Podeu trobar un comentari extens en castellà al diari digital "El Confidencial".
Si la destrucció de llocs de treball continua tal com preveu aquest article, la RB serà una necessitat absoluta per evitar la fam. De fet els subsidis són en gran part una "concessió" que te per objecte evitar la violència i els riscos de desestabilització social associats a la fam i la pobresa extrema.
Quan a finals del segle XX ('70) va començar l'automatització (amb robots industrials), se parlava de que les noves tecnologies alliberarien a l'home del treball, i ho estem aconseguint, però sembla que sols se'n beneficien les grans empreses.


Resumint, cada un de nosaltres se hauria de plantejar preguntes com:
        1) Si continua així, volem RB o subsidis condicionats?
        2) Volem fer més rics als rics o automatitzam per viure tots més tranquils?





Seguir llegint...

Parlem de Renda Bàsica

07 de juny 2015    -    0 comentarios

El document següent, "Parlem de Renda Bàsica", és un resum de la proposta de Renda Bàsica Universal defensada per la Xarxa Renda Bàsica, que hem elaborat per donar suport a la nostra tasca de difusió.
Vos podeu baixar el text complet fent clic aquí: diptic en color, diptic sense color.
Aquest document està basat en el llibre de Daniel Raventós: La RB en preguntes y respostes
I també en un article de Raventós (i altres) a sobre la financiació de la RB

Plataforma Renda Bàsica Mallorca
Juny de 2015

1. Les causes de la desigualtat a Occident

La RB es una de les propostes més serioses para afrontar la desigualtat, però primer necessitam entendre que és i d'on ve aquesta desigualtat. Les causes de la desigualtat a Occident se poden resumir en els quatre punts següents:

   - Les grans empreses i els grans bancs han crescut desmesuradament.
   - La democràcia està segrestada per l'economia.
   - Els beneficis de l'automatització ja no se comparteixen amb els treballadors
   - Insisteixen en baixar els salaris a nivells tercermundistes per ser "competitius"

Les conseqüències per al nostre país són desastroses:

   - Mai podrem competir amb Bangladesh (sou mínim de 55€/mes)
   - Els joves i les dones concentren els índex més elevats d'atur i precarietat.
   - Fins i tot amb treball no se surt de la pobresa i la marginació.
   - Els polítics (i economistes) no pareixen saber com treure-nos d'aquest pou.

Qualsevol dels que sofreixen aquestes conseqüències entén la urgència de trobar solucions, però a més a més en realitat ens amenacen tres crisis:

   - La crisi actual està destruint el teixit laboral i la desigualtat segueix creixent.
   - Al darrera ve la crisi de matèries primeres (petroli, coure, or, wolframi...).
   - Després tindrem que enfrentar-nos al canvi climàtic generat per el CO2 que generam.

Finalment no hem d'oblidar que la proposta de la RB té vocació universal, desitjable per a tota la població mundial.

2. Què és i què no és la Renda Bàsica

El concepte de Renda Bàsica Universal és el de un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat, independentment de que pugui tenir altres fonts de ingressos, i sense importar amb qui conviu.

   - La rebrian tots els ciutadans (de ple dret o residents)
   - Seria un dret fonamental, com l'educació o la sanitat.
   - Inclòs si no volen treballar, independentment de si ets ric o pobre
   - És un ingrés no condicionat a cap nivell de pobresa o de discapacitat.
   - És una redistribució de la riquesa que l'economia no ha sabut fer.


   - En aquest procés els rics (38%) perden i els pobres (62%) guanyen.

No hem de confondre la RB amb les rentes de inserció i altres subsidis condicionats (SC).

   - La percepció de subsidis sempre està condicionada a la verificació dels ingressos rebuts.
   - Aquests SC són sempre incompatibles amb qualsevol altre tipus de percepció.
   - Els SC no són suficients per a la supervivència (500 € per a una família amb fills).
   - Molts ciutadans renuncien a sol·licitar-los per l'estigmatització social que representa.

Tampoc hem de confondre la RB amb els Impostos Negatius (IN) sobre la Renda.

   - Els Impostos Negatius (IN) se solen plantejar com estímuls al treball.
   - Hisenda retorna als més pobres una quantitat (els dona una ajuda) que depèn (propor-
     cionalment) dels seus ingressos. Sense ingressos no hi ha ajuda.
   - Per sobre de una determinada quantitat o llindar, els impostos són ja positius.
   - Els IN no pretenen eliminar la pobresa, que se considera un estímul per cercar treball.
   - Els IN se justifiquen per el deure de treballar, ¡encara que no hi hagi treball!

Així la RB se caracteritza per que preten garantir l'existència material de tota la població, un dret establert a la Constitució i a la declaració de Drets Humans.

3. ¿Com se pot posar en marxa un projecte de RB?

La RB sols se pot realitzar dintre d'un projecte econòmic de govern, ja que s'ha de finançar, s´ha de gestionar, no ha de disparar els preus (inflació), etc.
La proposta de la Xarxa Renda Bàsica és fer-ho a través d'una reforma de la declaració de la renda (IRPF) que consistiría en:
   - Se proposa un tipus impositiu únic (nominal) pròxim al 50% dels ingressos imposables.
   - L'estat fa una aportació universal a tots els ciutadans (RB) de 650€/mes (7800€/any).
   - Se suprimirian casi totes les exencions actuals.
   - No se podrian acumular dues aportacions  de l'estat (subsidis, atur, jubilació, etc).
     Obtindries sols la major de les dues.
   - Se mantindrian totes les superiors a la RB, però desapareixerian les ajudes inferiors.
     Pasaria a ser la percepció mínima.
   - Dos terços de la població sortirian guanyant amb la reforma i sols el terç més ric
     (38% de la població) sortiria perdent.
   - Els impostos podrian ser molt menors si se fessin altres reformes tributaries, com els
     impostos a les transaccions financeres (ITF o tassa Tobin).

La quantia se fixa a partir de l'umbral de pobresa, que la Unió Europea fixa en el 60% de la renda mitjana de l'àrea geogràfica considerada.
Països com Suïssa, Dubai, Alaska o Mèxic-DF s'han plantejat o han provat diferents versions de RB incondicional (encara que no universal).
Per tal d'evitar la inflació, l'aplicació de la reforma del IRPF hauria de ser progressiva, la qual cosa se podria fer por grups d'edat (començar per joves i jubilats) o començar per quantitats (RB) menors.

          Exemple: Un treballador que tingués un salari de 2000€ (brut) pagaria uns 1000€ de
          impostos, però rebria 650€ de RB, per tant la declaració de la renda li sortiria a pagar.
          Els seus impostos pujarian a 350 €, que representan un 17,5% del seu salari.
          Encara així seria menys del que pagava abans (sense RB).
          A partir d'uns 2600 € (bruts) els impostos començarian a ser majors que abans.


4. Preguntes freqüents sobre la RB

La proposta de la RB sol sofrir un bon número de resistències intelectuals, unes de natura ètica, altres econòmicas, etc.

A) Sobre la justícia i la conveniència de la RB
   - És just assignar un ingrés a qui no vol treballar de forma remunerada?
   - És just que qui neix ric pugui permetre-se no treballar en tota la seva vida?
   - Que altres treballin i no cobrin no pareix preocupar tant. Això inclou una part important
     del treball social, el domèstic i el voluntari.
   - Hi ha treballs remunerats que causen importants danys (especulació...), mentre altres
     no remunerats reporten grans beneficis a la societat.
   - No pareix que la RB vagi a provocar una retirada massiva del mercat laboral.
   - Si cap esperar una petita retirada dels treballs mal pagats i desagradables.
   - En cas de perdre el treball, quan les promeses de reinserció laboral o de treball sonan a
     mentides piadoses, permetria assegurar el futur més immediat, encara que fos de manera austera.
   - La incondicionalitat de la RB suposaria una extraordinària simplificació del sistema de subsidis.
   - No podem esperar que la RB sigui la solució a tots els problemes socials.

B) Comparació amb els subsidis i amb el treball garantit
   - Els subsidis condicionats tenen una gestió administrativa complexa i cara.
   - Els subsidis no prevenen l'exclusió social sinó que la fomentan.
   - Si passar del subsidi d'atur al treball remunerat representa una pèrdua d'ingressos, ens trobam
     agafats dintre d'una trampa de pobresa.
   - La RB es un incentiu a l'ocupació, ja que és compatible amb qualsevol altre ingrés.
   - Els subsidis condicionats estan marcats per l'arbitrarietat.
   - La implantació del Treball Garantit (TG) exigeix molt temps, un elevat pressupost i una
     organització molt complexa per a la seva gestió.
   - El TG entra en competència amb l'empresa privada.
   - El TG pot veure-se interromput o deformat per la alternança en el govern.
   - El TG és compatible amb la RB. S'espera que les dues mesures col·laborin al desenvolupament
     d'una nova consciència social.

C) Com afectaria la RB a les dones i als joves?
   - Una RB donaria a bona part de les dones una independència econòmica de la que actualment
     no gaudeixen. El treball domèstic o d'atenció a altres, està ocupat majoritàriament per dones
     (la majoria no remunerades).
   - Amb la RB els joves deixarian de veure's obligats a acceptar els mals contractes que
     actualment molts se veuen obligats a acceptar.
   - Una RB permetria a la població jove emancipar-se de la vivenda familiar amb més facilitat.
   - Els joves concentran els índex més elevats d'atur (50% des de 2012) i de precarietat laboral.


D) Com afectaria la RB a la immigració?
En èpoques de crisi se culpabilitza als immigrants i a les minories d'alguns problemes econòmics. Això no resol els problemes econòmics, però si genera més pobresa i exclusió.
   - És possible que la RB augmenti l'efecte crida, però cal dir que
   - Els sistemes de protecció social clàssics dels països rics, junt a les llibertats polítiques i als altres
     drets socials ja generan avui en dia un important ‘efecte crida’ independent de la RB.
   - No hem d'oblidar que la proposta de la RB té vocació universal (per tota la humanitat).


Seguir llegint...